Hola a tots. Heu pensat mai en comparar els resultats de les eleccions europees dels altres països, com Alemanya i Croàcia? Doncs avui ens ha tocat cercar informació sobre els resultats de les eleccions europees del 2014 i del 2019. Una vegada que l’hem tinguda, hem comparat els resultats d’Espanya amb Croàcia i Alemanya, i hem creat les nostres pròpies conclusions. També, hem cercat dades que segur que trobareu ben interessants sobre els resultats.
ESPANYA
A Espanya hi ha 46.116.884 habitant dels quals 34.613.255 poden votar actualment. Però només 22.603.898 ho varen fer a les anteriors eleccions de maig. Per tant es podria dir que un 64,30% de la població va votar, però aquestes dades canvien a les eleccions de 2014, on la població era de 46.510.000 persones, de les quals 36.514.084 eren possibles votants. Però només 15.998.141 varen votar. Això significa que hi va haver un 43.81% de participació, per això diem que la participació a les eleccions europees ha augmentat un 20.50%. Creim que és perquè les eleccions europees varen coincidir amb les municipals i autonòmiques, cosa que va incentivar als votants a participar.
CROÀCIA
A l’hora de votar, els croates no solen col·laborar molt ja que al 2014 només votaren una quarta part de la població. Va votar un 25,24% quedant com a partit amb més vots HDZ. Al 2019 va votar un 29,85% de la població, sent un altre pic HDZ el partit més votat, amb un 22,72% de vots. Per què els croates no van a votar? Per què renuncien a un dels seus drets com a ciutadans? Segurament és perquè és un dels països que fa menys anys que és dins la Unió Europea.
ALEMANYA
A Alemanya hi ha 80.560.849 habitants. Al 2014 votaren el 48,1% de la població. En canvi, al 2019 votaren el 61,4% de la població. L’increment de la participació entre els dos comicis ha estat d’un 13,3%. Aquest augment en el nombre de votants, és degut a que Alemanya és un dels estats fundadors de l’Unió Europea.
ALTRES DADES INTERESSANTS
Hem pogut observar que en els darrers països que s’han unit a la Unió Europea, hi ha hagut poca participació. A Croàcia per exemple, només el 29,25% de la població va anar a votar. A Romania i Hongria, poc més del 45% va votar. A altres països com Eslovàquia, Eslovènia i Bulgària, només entre el 20 i 34% varen anar a votar.
Per un altre lloc, els països fundadors de la Unió Europea, la participació va ser de més del 50%. Per exemple, a Bèlgica i Luxemburg, entre el 84-89% dels habitants varen votar.
L’edat també ens ha sorprès. Es va produir un increment dels votants menors de 25 anys i en el grup de 25-39. Això pot significar, que els joves comencen a interessar-se i adonar-se que el seu vot té valor.
Write a comment